dimarts, 22 de gener del 2013

La meva versió

Així és com ha quedat la meva versió... no és perfecta ni molt menys però trobo que s'hi assembla prou al model que havia vist abans, que era aquest:





dijous, 17 de gener del 2013

Civisme? al metro

Fa uns anys, quan vivia a Barcelona i agafar el metro era una de les meves activitats quotidianes, recordo que hi havia una campanya que recordava per megafonia als usuaris la necessitat de ser cívic. És a dir, de no embrutar, de cedir els seients a persones que ho necessitessin, etc.

Bé, la setmana passada vaig estar uns dies a Barcelona i vaig agafar el metro en alguna ocasió. Em va sorprendre com NINGÚ, però realment NINGÚ, tot veient la meva panxa, em va cedir el seu seient. Em va semblar realment increïble. I no és això que jo passés de llarg o donés algun senyal que pogués dur a confusió. M'aturava, i me'ls quedava mirant i ells com si res...

dimarts, 8 de gener del 2013

La panxa va creixent...


Aquests dies ja estic de baixa perquè ja no falta gaire per l'arribada del nostre petitó.

Però, tot i haver de fer una mica de repós, no me'n sé estar quieta del tot.

De fet, m'ha entrat la famosa síndrome del niu. Fins ara, no teníem l'habitació del nadó llesta, ni molt menys, Havíem comprat el bressol (que encara està per muntar) i una calaixera (que vam muntar perquè necessitava imperiosament tenir un espai on guardar tota la robeta que ens anaven regalant). L'habitació ja estava pintada i té dos quadres amb làmines de Van Gogh. Hi havia un escriptori amb un ordinador que no féiem servir, unes prestatgeries a les parets i un llit individual. Hem tret un moble com aquest que teníem a la sala i sobre el qual teníem plantes i altres coses vàries i l'hem baixat a l'habitació. Com que la nostra ja té calaixos i caixes, crec que ens servirà per anar guardant les cosetes del neko petit :)


Al seu lloc, hem posat l'escriptori amb l'ordinador (escriptori que, per cert, he folrat amb un vinil per donar-li un toc més modern). Com que ens ha sobrat espai, he encarregat d'Ikea unes prestatgeries i una calaixera. És que quan ens vam mudar, jo tenia un escriptori ben maco però el meu home me'l va pispar amb l'excusa que està estudiant... i ja no tenia un lloc on em trobés agust per treballar. Ara me l'estic fent. Ja sé que no tornaré a fer feina fins d'aquí molts mesos, però també és una qüestió d'espai "personal".

A més, he trobat que a les parets de l'habitació del neko petit calia donar-li una mica d'alegria. I voltant per Internet he trobat aquesta idea. He cercat les plantilles per tot arreu però no he estat capaç de trobar-les. Així que me les estic fabricant amb paper adhesiu. Ja us diré el què!


Ahhh! i per acabar de fer-ho tot, a finals de mes ens reformen la cuina SENCERA, de dalt a baix. I és que ens queden prou coses a la casa perquè sigui 100% del nostre gust, però la cuina quedarà super xuliiii.
Això sí, l'enfeinada que serà empaquetar-ho tot per tornar a desempaquetar-ho tot uns dies després, serà una passada.

Del que em sento orgullosa ara mateix és de, per fi!, haver fet la llista de tot el que necessitem per a l'arribada del petitó. I és que ja començava a sentir que sóc una mala mare, però francament, no havia tingut ni temps ni pau fins ara per a pensar amb claredat en tot l'imprescindible. Déu n'hi do si es passen a les botigues d'objectes per nadons. Tot és caríssim. Hem fet una llista del que hem trobat més important, i senyor! 18 coses que sumen més de 1200 euros. He de dir que aquí s'inclou el cotxet, però encara en falten coses per afegir... En fi, de tot ens en sortirem!