Ja no recordo la darrera vegada que vaig dinar i després em vaig sentir "bé". I quan dic "bé" em refereixo a "normal". És a dir, a fer la digestió tranquil·lament, sense mal de cap, ni sensació d'inflor, ni mal de panxa.
Em demano si alguna de vosaltres heu passat pel mateix. Si sabeu què puc fer per no caure en la desesperació. És que arriba un punt que m'afecta l'estat d'ànim i no tinc ganes de fer absolutament res. I em preocupa, precisament perquè sóc de les que no sap tenir el cul quiet. Però ara mateix no tinc ni voluntat ni energies ni res de res. Ja sé que hauria d'estar súper feliç, gaudint del meu embaràs i tota la pesca. Però no en sóc capaç i això m'entristeix molt.
És com si algú que no sóc jo s'hagués apoderat de mi i m'hagués transformat de dalt a baix.
El pitjor és que té nom aquest algú: HORMONES!
No he he tastat en carns pròpies però qui dorm al meu costat si, i només hi ha una medicació possible, molta paciència i bona companyia.
ResponEliminaEspero que la propera vegada et trobi amb un estat menys....hormonal.
No sé en quin trimestre estàs: si és el primer, ànims que normalment les molèsties passen des del segon. Si és el tercer, pensa que aviat acabarà ;-). Mentrestant, t'aconsello una infusió de Maria Lluïsa, menta o fonoll. Totes tres, herbes conegudes per fer bé la digestió i evitar gasos. I això sí, menjar a poc a poc, mastegant bé i aliments de fàcil digestió. Evita llegums, bròquil i cols en general, salses greixoses, etc. Sort!!!
ResponEliminaHola, estic ja de 4 mesos. He pres infusions de camamil·la i anís però no de maria lluïsa o fonoll. Potser n'hauria de provar.
ResponEliminaNo menjo gairebé res que sigui pesat, odio la col, el bròquil fa anys que no el tasto. L'únic que menjo setmanalment són llegums com llenties o cigrons, però per allò que s'ha de menjar de tot.
Gràcies pels consells, si en teniu algun més, l'agrairé molt!