dijous, 18 d’abril de 2013

Altres percepcions

Resulta que el neko petit m'ha fet canviar la meva manera d'entendre el món.

Fins que no l'he tingut als meus braços no he descobert sentiments que pensava que no anaven amb mi.

Ens vam apuntar el papi i jo a un taller de massatges per a nadons gràcies a la recomanació d'una coneguda. Jo creia que aquestes coses eren una xuminada i que només servien per llençar els diners. I poc a poc he anat aprenent i buidant el meu cap de prejudicis.

Ara em molesta una mica quan la gent demana si el petit dóna guerra... Per l'amor de déu, si no arriba als dos mesos! Un nadó tan petit no plora per caprici sinó perquè és l'única forma d'expressió que té. I si ho fa, és perquè m'està volent dir alguna cosa: tinc gana, em fa mal la panxa, m'has de canviar... Cada vegada que llegeixo que hi ha pares que practiquen el mètode Estivill amb els seus nadons, se'm trenca l'ànima.

I jo sóc de les que ignoraven el motiu dels despertars nocturns dels nadons. En realitat, n'hi ha més d'un. Un d'ells seria per la necessitat d'aliment. Els neonats tenen l'estómac molt petit i necessiten menjar cada tres hores (sovint amb més freqüència). Un altre motiu, per l'evolució dels seus cicles de son, que difereixen prou del son dels adults. Altres causes (i no menys importants) són que necessiten contacte físic, sobretot al principi ja que per a ells sortir al món ha estat un canvi brutal (han passat d'estar arrecerats i protegits en el ventre a estar totalment al descobert en el món exterior) ; i també si es senten bruts ja que els molesta el pipí i la caca als seus bolquers.

En fi, que totes aquestes coses tan bàsiques i evidents les estic aprenent i sentint dia a dia. El meu neko petit és el més important ara a la meva vida i de moment necessita de la meva atenció gairebé les 24h. Trobo a faltar tenir més temps per dormir, per arreglar-me, per sortir amb amics, per fer manualitats, per llegir i viatjar però no m'importa. Sé que tot arribarà i que ara mateix aquesta és la meva vida.

Em fa tan feliç veure com comença a fer els primers somriures i els seus intents de dir coses amb balboteigs!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada