Encara me'n queden unes quantes setmanes abans de tornar-hi. Tinc una barreja de sentiments al respecte. Estic com espantada - angoixada - nerviosa - atabalada. El sentiment de culpa hi és en gran mesura. Per no estar 24h com he estat fins ara amb el meu petit. Tampoc és que pensi que no sabré fer la meva feina com abans sinó més aviat si seré capaç de fer-ho tot. Durant tots aquests mesos he anat molt cansada amb la casa, el neko petit, el nostre gat (que pesa, embruta i dóna molta més feina que el neko petit). Elmeurei fa feina però també estudia a les tardes, encara li queda (amb sort) fins al maig de 2014. No em vull imaginar com anirà tot quan ja no tingui el temps que tinc ara... Sóc bastant maniàtica de la neteja i l'ordre i ja em costa prou ara mateix tenir les coses mínimament decents.
A més a més, m'atabala que el neko petit no vulgui menjar gairebé res a banda de mima i alguna coseta aïllada. Cada dia em toca llençar menjar. Crec que ja ho he provat amb tot!
Algun consell?
Perdona, però és que he vist un fantasma...
ResponEliminaRes, segur que trobaràs la manera de compaginar-ho tot. De consells no en tinc, només una dada. Tothom ho acaba fent, i tu no seràs menys.