dijous, 26 de novembre de 2015

Després d'una llarga absència...

Gairebé em fa vergonya escriure ara després de tant de temps.
Miro amb una mica de perspectiva i me n'adono de com ha canviat tot al meu voltant.
Ja no sóc la mateixa persona de fa un any.
Em sento tan distinta!
Estic molt estimulada en molts aspectes.
Per exemple, el desembre passat vaig començar el gimnàs. Em vaig proposar anar-hi quatre cops per setmana. Primer, per prudència, em vaig apuntar tres mesos. Els vaig superar. Després sis. També. I ja he renovat per un any. Estic orgullosa de mi mateixa.
Estic descobrint aficions noves, llibres, llocs de la meva illa que no coneixia.
A finals de febrer em vaig separar. Va ser tot molt dur i contínuament em sentia estranya (de vegades encara m'hi sento) però tinc la sensació que és el que s'havia de fer. De moment no tenim res arreglat però la relació és molt bona. No vivim junts però ens duem molt bé i el neko petit ho du amb naturalitat. També les nostres famílies.
Amb les meves amigues també hi ha hagut canvis. He recuperat la relació amb algunes, amb altres (per circumstàncies) s'ha refredat i n'he fet de noves amistats. Estic molt contenta en aquest aspecte perquè és un dels suports més grans que he rebut en tot aquest temps.
Estic vivint una etapa difícil però molt, molt feliç. El millor és que l'estic encarant amb molt d'optimisme.
A fi de comptes, crec que tot es redueix a com et prens la vida... Tu tries: got mig ple o mig buit. Queixar-te dels problemes o agrair que els tens perquè així et converteixes en algú fort que es capaç de superar-se a si mateix.
Espero poder escriure més sovint del que ho he fet en tot aquest temps i també visitar els vostres blocs per posar-me al dia.
Desitjo de tot cor que estigueu molt bé!

3 comentaris:

  1. Jo també estic bé, gràcies per preguntar :D

    ResponSuprimeix
  2. Vaja, has portat la definició de canvis a la màxima expressió. Ja es veia a venir això de la separació, pel que t'havia llegit, també em sembla la solució adient. Ha de ser dur per això, i més amb el Neko petit, però et veig prou bé, i això m'alegra. Espero que sí, que tot tiri endavant, malgrat els moments tristos que segur que hi ha, però tot plegat depèn de les ganes que hi posem. Amb les que hi poses tu, segur que sí que anirà cap amunt.

    ResponSuprimeix
  3. M'alegro que tornis a escriure i que estiguis animada! Felicitats per la constància amb el gimnàs, no sé com t'ho fas tenint en compte el Nero petit que probablement tens més dies tu que el teu ex (bé, això és una suposició basada en altres persones que conec). És molt valent fer el pas de separar-se; molta gent viuria més feliç però té por d'encarar els problemes...
    Aviam si també tens temps per crear alguna d'aquestes coses tan maques que fas de tant en tant.

    ResponSuprimeix