dijous, 26 de novembre del 2015

Després d'una llarga absència...

Gairebé em fa vergonya escriure ara després de tant de temps.
Miro amb una mica de perspectiva i me n'adono de com ha canviat tot al meu voltant.
Ja no sóc la mateixa persona de fa un any.
Em sento tan distinta!
Estic molt estimulada en molts aspectes.
Per exemple, el desembre passat vaig començar el gimnàs. Em vaig proposar anar-hi quatre cops per setmana. Primer, per prudència, em vaig apuntar tres mesos. Els vaig superar. Després sis. També. I ja he renovat per un any. Estic orgullosa de mi mateixa.
Estic descobrint aficions noves, llibres, llocs de la meva illa que no coneixia.
A finals de febrer em vaig separar. Va ser tot molt dur i contínuament em sentia estranya (de vegades encara m'hi sento) però tinc la sensació que és el que s'havia de fer. De moment no tenim res arreglat però la relació és molt bona. No vivim junts però ens duem molt bé i el neko petit ho du amb naturalitat. També les nostres famílies.
Amb les meves amigues també hi ha hagut canvis. He recuperat la relació amb algunes, amb altres (per circumstàncies) s'ha refredat i n'he fet de noves amistats. Estic molt contenta en aquest aspecte perquè és un dels suports més grans que he rebut en tot aquest temps.
Estic vivint una etapa difícil però molt, molt feliç. El millor és que l'estic encarant amb molt d'optimisme.
A fi de comptes, crec que tot es redueix a com et prens la vida... Tu tries: got mig ple o mig buit. Queixar-te dels problemes o agrair que els tens perquè així et converteixes en algú fort que es capaç de superar-se a si mateix.
Espero poder escriure més sovint del que ho he fet en tot aquest temps i també visitar els vostres blocs per posar-me al dia.
Desitjo de tot cor que estigueu molt bé!