dissabte, 16 de novembre del 2013

Penèlope

No és que desfaci la feina cada nit (tot i que reconec que alguna vegada m'ha tocat desfer-la per manca de traça a la primera) però el fet d'acabar-la significarà molt emocionalment per a mi.

No serà perfecta però et ben asseguro que està feta amb toooot el meu amor

:)

divendres, 15 de novembre del 2013

15 dies

És el que em queda per  tornar a la feina. No sé si en tinc ganes o no. Em sembla que hagin de passar milers de coses abans.

L'altre dia vaig descobrir, en emprovar-me roba d'hivern que m'he aprimat. Bé, esquàlida no estic (ni ho he estat mai) però pujar a la bàscula i descobrir que de febrer (darrers moments embaràs) a novembre, he perdut prop de 19kg, dóna que pensar. Quin serà el ritme a partir de dia 2 que, a més de tot el que ja faig, li afegirem la feina?

dijous, 7 de novembre del 2013

Pensa malament i... encertaràs?

Reconec que tinc un problema. Sí. Em passa sobretot amb les persones que no m'acaben convèncer. Vull dir que no m'acaben d'agradar. I és que tinc tendència a pensar i donar-li mil voltes a les coses que fan : els perquès de les seves actituds i accions. I sempre acabo amb pensaments negatius envers aquelles persones.
També em passa que sóc molt crítica amb pràcticament tot el que m'envolta i, francament, no m'agrada gens ser així. Voldria saber evadir-me d'aquests pensaments i ser més positiva. Que no m'afectin tant les coses que fan els altres. He arribat a estar nits sense dormir de tant donar-li voltes a les coses. Potser hi pugui tenir alguna cosa a veure tots els assumptes no resolts. Ufff, no ho sé. Però una bona vàlvula d'escapament pot ser escriure i desfogar me per aquí. 
Ja s'acosta l'hora, com si fos la Ventafocs  (no per tornar a casa, que ja fa estona que hi sóc) d'anar a fer nones. Torno a estar k. o. Encara que avui amb més motius perquè a l'aquagym ens ha matxacat la monitora! 

dimecres, 6 de novembre del 2013

Tantes coses!

Doncs això... Que tot just passen 8 minuts de dos quarts d'onze i no puc amb la meva ànima!! Aviam quin dia m'hi trobo amb prou forces per explicar algunes coses i també ensenyar - vos unes quantes creacions.
Bona nit i bon descans!

dissabte, 26 d’octubre del 2013

Sorteig a El racó de la Júlia

La Júlia celebra el segon any de vida del seu blog i sorteja un val de 30€ per gastar a la botiga Tela Marinera de Vic. Enhorabona per totes les feines tan maques que fas i per molts anys!

http://elracodelajulia.blogspot.com/2013/10/sorteig-segon-aniversari-tela.html

divendres, 25 d’octubre del 2013

Tornar a la feina

Encara me'n queden unes quantes setmanes abans de tornar-hi. Tinc una barreja de sentiments al respecte. Estic com espantada - angoixada - nerviosa - atabalada. El sentiment de culpa hi és en gran mesura. Per no estar 24h com he estat fins ara amb el meu petit. Tampoc és que pensi que no sabré fer la meva feina com abans sinó més aviat si seré capaç de fer-ho tot. Durant tots aquests mesos he anat molt cansada amb la casa, el neko petit, el nostre gat (que pesa, embruta i dóna molta més feina que el neko petit). Elmeurei fa feina però també estudia a les tardes, encara li queda (amb sort) fins al maig de 2014. No em vull imaginar com anirà tot quan ja no tingui el temps que tinc ara... Sóc bastant maniàtica de la neteja i l'ordre i ja em costa prou ara mateix tenir les coses mínimament decents.
A més a més, m'atabala que el neko petit no vulgui menjar gairebé res a banda de mima i alguna coseta aïllada. Cada dia em toca llençar menjar. Crec que ja ho he provat amb tot!

Algun consell?

dimecres, 18 de setembre del 2013

Vaga indefinida docents

Potser alguns n'heu sentit a parlar... la veritat és que pocs mitjans estan exposant els fets com són, la majoria li donen poca importància o es centren només en el maleït TIL (Tractament Integral de Llengües).

La vaga es fa després de dos anys de reivindicacions, protestes, vagues d'un i dos dies, que no ha servit per a res. Els docents demanem moltíssimes coses, però bàsicament, ho demanem per poder oferir als alumnes un futur digne.

Com s'ha de fer una assignatura com Ciències Naturals en anglès, si ni professorat ni alumnat estan preparats? Així, d'un dia per l'altre? Si n'hi ha centres, per no dir la majoria, que no poden ni pagar les factures de la llum. Fa 5 anys que treballo al mateix centre i de moment mai he sabut el que és tenir calefacció dins un aula. Així no es pot treballar! i si a sobre et van escanyant (més hores lectives, més alumnes per aula = moltíssimes més hores de feina a casa; no podem posar-nos malalts perquè ens penalitzen econòmicament, treuen professorat de suport, beques de menjador, beques per a llibres, pressupost per als departaments didàctics - al meu departament ja fa anys que no podem comprar ni un trist mapa per fer classes-)... què es suposa que hem de fer??

Ja n'hi ha prou de manipular i dir que no volem els nostres alumnes, i que no volem que aprenguin anglès. Ja n'hi ha prou de sentir que som uns privilegiats que no fem res. Si tan bona feina és ser professor o mestre, per què no s'hi dedica la gent que ho critica? Ah, que cal una carrera, un màster, unes oposicions, uns títols de català... massa esforç per a un polític que no sap ni dir 'bon dia' correctament en anglès. Ja m'agradaria veure'ls davant 30 alumnes, cadascú de son pare i sa mare, fer i preparar classes, preparar fitxes, activitats de reforç, exàmens, corregir tot això. Multiplicat per 100 o 120 alumnes de mitjana. Que no són només 2h de feina més a la setmana. Perquè en pujar les ràtios, són més alumnes als quals has de dedicar temps. I com la feina la fas per amor a l'art, ho fas. I et quedes fins les tantes de la matinada buscant recursos, per motivar l'alumnat, per innovar, fent cursos on-line, per aprendre idiomes, noves tecnologies...

A poc a poc anem aconseguint el suport de la societat, que no és poc però encara és insuficient. I el Govern, tot veient això, erra que erra, no vol donar ni una passa enrere.Continua desprestigiant-nos, deixant-nos per terra i dient que no volem que els nens aprenguin idiomes. Seran cínics!! Com pretenen que en 4 o 5 mesos hi hagi professorat suficient que pugui fer la seva matèria en anglès? i els alumnes? amb 30 alumnes per aula, i sense professorat de suport? No seria més lògic començar des d'infantil, amb menys alumnes per aula, una vegada que els mestres i professors ens haguem format durant uns anys? Doncs no, per nassos, imposició!

I tant els fa que el TSJIB hagi suspès cautelarment el TIL. Ells, por sus santos cojones, fan un decret-llei i diuen que el TIL continua endavant.

Doncs sí, el TIL és la gota que vessa el got. Però no és qui l'ha omplert. Jo ja estic farta, entre altres coses, de fer classe amb abric i guants. No hi ha dret!


dimecres, 28 d’agost del 2013

Un regal


 Fa uns mesos va néixer la filla d'una amiga meva que viu als Estats Units. La nena, Sienna, té l'habitació decorada amb mussols. Així que vaig decidir regalar-li una caixa i un marc de fotos decorats amb motius de mussols. Em va donar feina trobar mussols en format infantil però amb uns invents que vaig fer, crec que va quedar força bé!



Vista frontal de la caixa
Vista general de la caixa
Per emmarcar algun moment entranyable
Sabonets decorats amb mussolets per a ficar als calaixos de la roba


diumenge, 11 d’agost del 2013

Estrès

El meu petit aquest mes farà 6 mesos. Tenir un fill és realment el millor que et pot passar a la vida però tenir un nadó amb refluxe és esgotador. Va a dies però quan té un dia dolent, és cridar, donar manegades i patades, vomitar i queixar-se tot el dia. I tot és perquè li fa mal. A banda d'intentar calmar-lo i consolar-lo no hi ha res a fer. Cal esperar a que maduri el seu sistema digestiu. I mentrestant, sense ni un minut gairebé lliure entre robeta seva, roba nostra i llençols vomitats que he d'anar rentant cada dia... Quin esgotament!


dijous, 27 de juny del 2013

Creacions de fa temps

Caixeta amb fons daurat

Caixeta de te

Són uns regals que vaig fer l'estiu passat, i que encara no havia penjat.

dimarts, 4 de juny del 2013

Consells que no ha demanat ningú

Des que sóc mare, no paro de rebre consells sobre maternitat i criança de persones que no en tenen ni idea. A més a més, són consells que jo no he demanat. Entenc que aquestes persones ho fan amb bona intenció però arriba un moment que estic tan saturada que no puc més. És esgotador tractar d'explicar perquè faig /fem les coses d'una manera i no d'una altra. Estic començant a cansar-me d'haver de justificar tot. Seria tan fàcil si aquestes persones callessin d'una vegada i deixessin fer... Jo no m'hi fico en com fan ells altres coses!

dissabte, 1 de juny del 2013

Tresorets

En el dia de la mare, els homes de la casa em van regalar un ritual de massatge a un centre d'estètica de la meva ciutat i un mes de classes de patchwork. El dijous vaig anar al massatge i va anar bé. El mateix dia, vam passar per davant de la botiga de patchwork i em trobo amb la desagradable sorpresa que la botiga es traspassa i que es liquidava tot el gènere al 50%. Vaig parlar amb l'amo de la botiga i em va dir que podia fer el mes de classes si volia perquè encara es quedaria fins ben entrat el juliol o em tornava els diners. Però, francament, en un mes de classes no hi ha prou. Així que vaig pensar que hi havia una opció millor... bescanviar-ho per cosetes de la botiga! Amb 40€ vaig agafar tot això (menys els botons, que me'ls va regalar):

Fat-quarters, botons i petits pegats

Mig metre de cada tipus de tela

5 metres, 8 metres i 5 metres de cinta al biaix

M'encanta tot! Aviam quan puc començar algun projecte!

dimarts, 7 de maig del 2013

Barretet amb flor de ganxet

És per la filla d'un cosí meu que viu a l'hemisferi sud, allà serà hivern d'aquí poc.

No tinc gaire idea de teixir però m'agraden els reptes!


Els tutorials els he tret de Youtube, però els he adaptat una mica :)

https://www.youtube.com/watch?v=eufxMW7UNuM

https://www.youtube.com/watch?v=mU23Q0oz8IA

dimarts, 30 d’abril del 2013

Una petició interessant

Us hi animeu?

Es tracta de sol·licitar l'ampliació de la baixa per maternitat i paternitat. Calen moltes signatures encara però... qui sap?

Us deixo l'enllaç per si voleu signar i difondre.

dijous, 18 d’abril del 2013

Altres percepcions

Resulta que el neko petit m'ha fet canviar la meva manera d'entendre el món.

Fins que no l'he tingut als meus braços no he descobert sentiments que pensava que no anaven amb mi.

Ens vam apuntar el papi i jo a un taller de massatges per a nadons gràcies a la recomanació d'una coneguda. Jo creia que aquestes coses eren una xuminada i que només servien per llençar els diners. I poc a poc he anat aprenent i buidant el meu cap de prejudicis.

Ara em molesta una mica quan la gent demana si el petit dóna guerra... Per l'amor de déu, si no arriba als dos mesos! Un nadó tan petit no plora per caprici sinó perquè és l'única forma d'expressió que té. I si ho fa, és perquè m'està volent dir alguna cosa: tinc gana, em fa mal la panxa, m'has de canviar... Cada vegada que llegeixo que hi ha pares que practiquen el mètode Estivill amb els seus nadons, se'm trenca l'ànima.

I jo sóc de les que ignoraven el motiu dels despertars nocturns dels nadons. En realitat, n'hi ha més d'un. Un d'ells seria per la necessitat d'aliment. Els neonats tenen l'estómac molt petit i necessiten menjar cada tres hores (sovint amb més freqüència). Un altre motiu, per l'evolució dels seus cicles de son, que difereixen prou del son dels adults. Altres causes (i no menys importants) són que necessiten contacte físic, sobretot al principi ja que per a ells sortir al món ha estat un canvi brutal (han passat d'estar arrecerats i protegits en el ventre a estar totalment al descobert en el món exterior) ; i també si es senten bruts ja que els molesta el pipí i la caca als seus bolquers.

En fi, que totes aquestes coses tan bàsiques i evidents les estic aprenent i sentint dia a dia. El meu neko petit és el més important ara a la meva vida i de moment necessita de la meva atenció gairebé les 24h. Trobo a faltar tenir més temps per dormir, per arreglar-me, per sortir amb amics, per fer manualitats, per llegir i viatjar però no m'importa. Sé que tot arribarà i que ara mateix aquesta és la meva vida.

Em fa tan feliç veure com comença a fer els primers somriures i els seus intents de dir coses amb balboteigs!

dimarts, 12 de març del 2013

Maternitat

Doncs si, despres de mes d'un mes d'absencia, ja puc dir que som papis...el neko petit va neixer la matinada del 20 al 21 de febrer. Va ser un part rapid tot i que prou doloros. De fet, encara estic recuperant-me (i ja anem per les 3 setmanes de vida, gairebe, del meu petit).

Si hagues de descriure l'experiencia, crec que no podria. A mi encara em sembla que estic en una mena de nuvol.

El papi del neko petit i jo vam decidir que li donariem llet materna, intentant en la mesura que fos possible evitar la llet de formula. Perque sigui realment democratic, vam optar per l'extraccio de la llet amb un extractor que ja m'havien recomanat varies persones i aixi el papi tambe pot donar biberons al petit.

He de dir que la lactancia materna no es de color de rosa, almenys al principi no. Que si clivelles als mugrons (fins a fer sang), que si el nen no s'agafa be, que si no surt prou llet... Realment es força desesperant tot plegat, perque a aixo se li ha de sumar l'esgotament del part.

D'ença ha nascut, passo moltissimes hores amb ell a coll (ja sigui perque pren mima o perque dorm a sobre meu) i no tinc temps ni per al mes basic... L'altre dia vam optar per comprar un fular elastic per dur al neko petit enganxat al meu cos i poder moure'm, encara no l'hem estrenat, crec que dema sera el gran debut.

El que pitjor porto son les nits...El petit dorm prou de dia i per les nits no hi ha manera. A veure si poc a poc anem canviant-li els habits!

P.S. Ja em disculpareu que no hi ha ni un accent posat, pero he d'escriure amb el mobil i no he aconseguit esbrinar com posar-hi accents!

dimarts, 5 de febrer del 2013

Portamocadors

Darrera creació, una mica a corre-cuita, però trobo que ha quedat força bé!



dimarts, 22 de gener del 2013

La meva versió

Així és com ha quedat la meva versió... no és perfecta ni molt menys però trobo que s'hi assembla prou al model que havia vist abans, que era aquest:





dijous, 17 de gener del 2013

Civisme? al metro

Fa uns anys, quan vivia a Barcelona i agafar el metro era una de les meves activitats quotidianes, recordo que hi havia una campanya que recordava per megafonia als usuaris la necessitat de ser cívic. És a dir, de no embrutar, de cedir els seients a persones que ho necessitessin, etc.

Bé, la setmana passada vaig estar uns dies a Barcelona i vaig agafar el metro en alguna ocasió. Em va sorprendre com NINGÚ, però realment NINGÚ, tot veient la meva panxa, em va cedir el seu seient. Em va semblar realment increïble. I no és això que jo passés de llarg o donés algun senyal que pogués dur a confusió. M'aturava, i me'ls quedava mirant i ells com si res...

dimarts, 8 de gener del 2013

La panxa va creixent...


Aquests dies ja estic de baixa perquè ja no falta gaire per l'arribada del nostre petitó.

Però, tot i haver de fer una mica de repós, no me'n sé estar quieta del tot.

De fet, m'ha entrat la famosa síndrome del niu. Fins ara, no teníem l'habitació del nadó llesta, ni molt menys, Havíem comprat el bressol (que encara està per muntar) i una calaixera (que vam muntar perquè necessitava imperiosament tenir un espai on guardar tota la robeta que ens anaven regalant). L'habitació ja estava pintada i té dos quadres amb làmines de Van Gogh. Hi havia un escriptori amb un ordinador que no féiem servir, unes prestatgeries a les parets i un llit individual. Hem tret un moble com aquest que teníem a la sala i sobre el qual teníem plantes i altres coses vàries i l'hem baixat a l'habitació. Com que la nostra ja té calaixos i caixes, crec que ens servirà per anar guardant les cosetes del neko petit :)


Al seu lloc, hem posat l'escriptori amb l'ordinador (escriptori que, per cert, he folrat amb un vinil per donar-li un toc més modern). Com que ens ha sobrat espai, he encarregat d'Ikea unes prestatgeries i una calaixera. És que quan ens vam mudar, jo tenia un escriptori ben maco però el meu home me'l va pispar amb l'excusa que està estudiant... i ja no tenia un lloc on em trobés agust per treballar. Ara me l'estic fent. Ja sé que no tornaré a fer feina fins d'aquí molts mesos, però també és una qüestió d'espai "personal".

A més, he trobat que a les parets de l'habitació del neko petit calia donar-li una mica d'alegria. I voltant per Internet he trobat aquesta idea. He cercat les plantilles per tot arreu però no he estat capaç de trobar-les. Així que me les estic fabricant amb paper adhesiu. Ja us diré el què!


Ahhh! i per acabar de fer-ho tot, a finals de mes ens reformen la cuina SENCERA, de dalt a baix. I és que ens queden prou coses a la casa perquè sigui 100% del nostre gust, però la cuina quedarà super xuliiii.
Això sí, l'enfeinada que serà empaquetar-ho tot per tornar a desempaquetar-ho tot uns dies després, serà una passada.

Del que em sento orgullosa ara mateix és de, per fi!, haver fet la llista de tot el que necessitem per a l'arribada del petitó. I és que ja començava a sentir que sóc una mala mare, però francament, no havia tingut ni temps ni pau fins ara per a pensar amb claredat en tot l'imprescindible. Déu n'hi do si es passen a les botigues d'objectes per nadons. Tot és caríssim. Hem fet una llista del que hem trobat més important, i senyor! 18 coses que sumen més de 1200 euros. He de dir que aquí s'inclou el cotxet, però encara en falten coses per afegir... En fi, de tot ens en sortirem!