Abans de ser mare, jo era una persona acostumada a fer mil coses sempre, m'apuntava a tot el que em venia de gust i ara he vist com havia de renunciar a la majoria de coses. Però ho fas de bon grat. Perquè un fill realment dóna sentit a la teva vida, és cert!
Pot passar que en alguns moments, la parella perilli (perquè entren en joc molts factors: gelosia, cansament, manca d'intimitat...), però si un toca de peus a terra i tracta de veure-ho com al que realment és: junts hem creat una vida, fruit del nostre amor, tot cobra sentit.
En el meu cas, ja no tinc aquelles crisis existencials, ni aquells atacs de manca d'autoestima que m'assetjaven de tant en tant. Ara sé que una personeta depèn de mí i això et fa treure forces d'on penses que no n'hi ha. Et fa canviar la perspectiva de les coses. Et transforma des del més profund del teu ésser. Jo mateixa me n'adono que el meu caràcter és un altre... penso que el meu fill m'ha fet millor persona.
Per totes aquestes coses, XeXu, jo sí que et recomanaria que tinguessis un fill :)
