Símptomes i cabòries

Ja no recordo la darrera vegada que vaig dinar i després em vaig sentir "bé". I quan dic "bé" em refereixo a "normal". És a dir, a fer la digestió tranquil·lament, sense mal de cap, ni sensació d'inflor, ni mal de panxa.
Em demano si alguna de vosaltres heu passat pel mateix. Si sabeu què puc fer per no caure en la desesperació. És que arriba un punt que m'afecta l'estat d'ànim i no tinc ganes de fer absolutament res. I em preocupa, precisament perquè sóc de les que no sap tenir el cul quiet. Però ara mateix no tinc ni voluntat ni energies ni res de res. Ja sé que hauria d'estar súper feliç, gaudint del meu embaràs i tota la pesca. Però no en sóc capaç i això m'entristeix molt.

És com si algú que no sóc jo s'hagués apoderat de mi i m'hagués transformat de dalt a baix.

El pitjor és que té nom aquest algú: HORMONES!

Dejà fait

Ja està. Ja està feta l'expressió oral i la maïtrise de langue... Dilluns, notes. Uffff.

Darreres feines

Una caixeta per guardar collarets o petites coses:

Una caixa per guardar sobres de te:

Són dos regals que he fet, entre el divendres i dissabte, m'han donat un munt de feina però m'ha encantat com han quedat!