dimarts, 12 de març del 2013

Maternitat

Doncs si, despres de mes d'un mes d'absencia, ja puc dir que som papis...el neko petit va neixer la matinada del 20 al 21 de febrer. Va ser un part rapid tot i que prou doloros. De fet, encara estic recuperant-me (i ja anem per les 3 setmanes de vida, gairebe, del meu petit).

Si hagues de descriure l'experiencia, crec que no podria. A mi encara em sembla que estic en una mena de nuvol.

El papi del neko petit i jo vam decidir que li donariem llet materna, intentant en la mesura que fos possible evitar la llet de formula. Perque sigui realment democratic, vam optar per l'extraccio de la llet amb un extractor que ja m'havien recomanat varies persones i aixi el papi tambe pot donar biberons al petit.

He de dir que la lactancia materna no es de color de rosa, almenys al principi no. Que si clivelles als mugrons (fins a fer sang), que si el nen no s'agafa be, que si no surt prou llet... Realment es força desesperant tot plegat, perque a aixo se li ha de sumar l'esgotament del part.

D'ença ha nascut, passo moltissimes hores amb ell a coll (ja sigui perque pren mima o perque dorm a sobre meu) i no tinc temps ni per al mes basic... L'altre dia vam optar per comprar un fular elastic per dur al neko petit enganxat al meu cos i poder moure'm, encara no l'hem estrenat, crec que dema sera el gran debut.

El que pitjor porto son les nits...El petit dorm prou de dia i per les nits no hi ha manera. A veure si poc a poc anem canviant-li els habits!

P.S. Ja em disculpareu que no hi ha ni un accent posat, pero he d'escriure amb el mobil i no he aconseguit esbrinar com posar-hi accents!