Després de tant de temps sense escriure, us ofereixo una imatge de les galetes que vaig fer ahir per Nadal.
Espero que tant la sopa de galets, l'escudella com els canelons de Sant Esteve us hagin sentat la mar de bé! Jo continuo amb la cremor d'estómac típica del meu embaràs, però em consola pensar que cada dia que passa és un dia menys ...
dimecres, 26 de desembre del 2012
dijous, 15 de novembre del 2012
Sorteig a ca na Lourdes
Na Lourdes ens ofereix tot un seguit de detallets a partir d'un sorteig que farà el dia 12 de desembre.
Si voleu participar, només cal que entreu al seu blog.
dimecres, 14 de novembre del 2012
Vaga general
Sí, sóc una de les que han decidit fer vaga avui. Sé que un dia de vaga no solucionarà res, per a que a la comunitat educativa ens comencessin a fer una mica de cas, hauríem d'iniciar una vaga indefinida. Però em sembla que la gent està molt espantada amb pensar què seria de les seves vides d'estar sense cobrar setmanes i setmanes sense saber què passarà.
No puc estar-me de pensar que el govern deu estar contentíssim de veure com fem vaga alguns funcionaris. Deuen estar pensant "fantàstic, tots aquests sous que ens estalviem de pagar". I, desgraciadament, em dóna la impressió que si féssim vaga indefinida estarien amb la mateixa idea i no pensant en el greuge cap a l'educació dels nostres estudiants.
Ahir vaig assabentar-me d'una altra ben grossa que han fet i que ha passat prou desapercebuda a la resta de mortals. Resulta que, a més de totes les retallades, han proposat una pujada de taxes judicials. És a dir, que la justícia, que és un dret social bàsic de qualsevol ciutadà, passarà a tenir unes taxes que només podran permetre's alguns. Per posar-vos un exemple. Hi ha determinats comerços que necessiten cobrar unes factures, de valor inferior a 100€ (pot passar, oi?). Fins ara, podien reclamar al poder judicial de forma gratuïta l'import d'aquestes factures. Ara haurien de pagar una taxa de 100€ per iniciar els tràmits. Què suposarà això? Que molts petits comerços considerin que no els paga la pena iniciar els tràmits, i no els faran. Per tant, estaran privats d'accedir a la Justícia.
I això és un govern que lluita per crear ocupació? per fomentar l'economia? El meu pare té una empresa. Ahir em deia que avui dia, amb la reforma laboral, li costa més donar feina que abans. Perquè abans hi havia incentius per als empresaris que contractaven treballadors, ara això ho han llevat. Només han abaratit els acomiadaments. Així volen crear ocupació aquests mindundis? On s'ha vist que per fomentar l'ocupació s'abarateixin els acomiadaments? És francament il·lògic!
En fi, que hi ha prou motius per anar a la vaga d'avui.
Aquí plou sense aturar des de ja fa uns dies. Realment desitjo que aquesta tarda el temps ens doni una treva i poguem anar a la manifestació. I tant de bo en siguem molts, ens hi juguem molt!
No puc estar-me de pensar que el govern deu estar contentíssim de veure com fem vaga alguns funcionaris. Deuen estar pensant "fantàstic, tots aquests sous que ens estalviem de pagar". I, desgraciadament, em dóna la impressió que si féssim vaga indefinida estarien amb la mateixa idea i no pensant en el greuge cap a l'educació dels nostres estudiants.
Ahir vaig assabentar-me d'una altra ben grossa que han fet i que ha passat prou desapercebuda a la resta de mortals. Resulta que, a més de totes les retallades, han proposat una pujada de taxes judicials. És a dir, que la justícia, que és un dret social bàsic de qualsevol ciutadà, passarà a tenir unes taxes que només podran permetre's alguns. Per posar-vos un exemple. Hi ha determinats comerços que necessiten cobrar unes factures, de valor inferior a 100€ (pot passar, oi?). Fins ara, podien reclamar al poder judicial de forma gratuïta l'import d'aquestes factures. Ara haurien de pagar una taxa de 100€ per iniciar els tràmits. Què suposarà això? Que molts petits comerços considerin que no els paga la pena iniciar els tràmits, i no els faran. Per tant, estaran privats d'accedir a la Justícia.
I això és un govern que lluita per crear ocupació? per fomentar l'economia? El meu pare té una empresa. Ahir em deia que avui dia, amb la reforma laboral, li costa més donar feina que abans. Perquè abans hi havia incentius per als empresaris que contractaven treballadors, ara això ho han llevat. Només han abaratit els acomiadaments. Així volen crear ocupació aquests mindundis? On s'ha vist que per fomentar l'ocupació s'abarateixin els acomiadaments? És francament il·lògic!
En fi, que hi ha prou motius per anar a la vaga d'avui.
Aquí plou sense aturar des de ja fa uns dies. Realment desitjo que aquesta tarda el temps ens doni una treva i poguem anar a la manifestació. I tant de bo en siguem molts, ens hi juguem molt!
dissabte, 10 de novembre del 2012
Continua el malestar...
El malestar d'indigestió ha anat variant al llarg dels darrers mesos i ara mateix ha evolucionat cap a una forta pesadesa, a més d'un fort reflux gàstric que em puja pel tub digestiu fins a la gola. L'únic que em serveix de moment com alleujament és l'Almax (encara que de forma momentània) i des de fa uns dies estic prenent cada matí la ranitidina com a protector. Avui és un dels primers dies que em sento una mica "millor", i això que m'he fet una migdiada de por (i normalment la migdiada m'agreuja un munt els símptomes).
Estic a veure si la cosa millora i em veig amb més ànims i energia per a les meves creacions. Ahir vaig començar a decorar plats nadalencs per regalar però avui estava esgotada de tota la setmana i he fet ben poca cosa. A veure si demà estic més animada i us ensenyo algun.
Estic a veure si la cosa millora i em veig amb més ànims i energia per a les meves creacions. Ahir vaig començar a decorar plats nadalencs per regalar però avui estava esgotada de tota la setmana i he fet ben poca cosa. A veure si demà estic més animada i us ensenyo algun.
dimarts, 6 de novembre del 2012
Sorteig de la Júlia
A El Racó de la Júlia estan de sorteig... ni més ni menys que un parell d'obres extretes d'aquest llibre:
Per poder participar-hi, només cal posar un comentari al seu blog i fer un post als vostres blogs.
Per poder participar-hi, només cal posar un comentari al seu blog i fer un post als vostres blogs.
143 euros
Això ha estat la factura del veterinari d'avui. Resulta que el nostre mishu porta ja algun temps pixant-se a llocs que no li corresponen. Primer, es pixava per tot a la cuina, després a una cadira on sol dormir i més tard (i reiteradament) al seu llitet. Jo no feia més que netejar tot i posar-li el llit a la rentadora. Però a la que em descuidava, una altra vegada! I darrerament només està pixant al seu llit. Vam pensar que podia ser perquè li havíem canviat la marca de la sorra, però no. També que podria ser que notés alguna cosa de l'embaràs i ho fes per cridar l'atenció. Però sembla que tampoc, perquè tot i fer-li més cas, fer-li més mimets, jugar més amb ell, continuava pixant-se. Així que hem anat al veterinari. Abans, però, li hem hagut de dur una mostra d'orina. I com es porta una mostra d'orina d'un gat, direu? Doncs no és gens fàcil! Ja ens va tocar gastar-nos dissabte 9 euros en una mena de boles no absorvents i uns tubets. Resulta que li buides la caixa, li poses aquelles boletes, i quan ja ha pixat, amb els tubets, reculls l'orina. El que passa és que has d'esperar a que es digni a pixar. A nosaltres ens ha costat un dia que volgués pixar allà... pobret. L'analítica ha sortit que tenia cristalls a l'orina, la qual cosa vol dir que hem d'anar amb molt de compte amb l'alimentació que li donem. Vaja, que a més de la broma de la visita, l'analítica i l'antibiòtic (injectable), ens ha tocat desembutxacar 42 euros per un paquet de 4kg de menjar. En fi, que ens han clavat però bé. A sobre, com que hem de procurar que begui molta d'aigua (i el nostre mishu sembla que no està per feina), també hem hagut de comprar-li una font d'aigua (això no entra en la factura de 143 euros). En fi, que avui m'he acabat gastant gairebé 200 eurets en el meu estimat moix. Que per ell, el que faci falta, però Déu n'hi do!
dilluns, 5 de novembre del 2012
diumenge, 28 d’octubre del 2012
Nadal i crisi
Serà que el Nadal s'avança perquè com que estem en crisi així tenim "més temps" per gastar en regals, decoració, menjar... i així no ho hem de fer tot a darrera hora i la despesa és menys evident?
dimarts, 16 d’octubre del 2012
Darreres cavil·lacions
No em puc estar de deixar la meva opinió sobre el senyor (per dir-li d'alguna manera) ministre d'Educació. És que aquest bon home no sap obrir la boca i no dir una bestiesa? Sincerament, cada vegada que diu res, es posa en evidència la seva ineptitud i el seu pensament feixista.
Sóc de les que pensa que cal una reforma educativa que sigui veritablement eficaç i eficient. I sóc conscient, perquè hi treballo en el sector, que s'han desaprofitat molts recursos en els darrers anys. També comprenc que estem en recessió i que cal retallar despeses. Tanmateix, dubto molt que amb la LOMCE les coses variïn gaire.
Per a mi, el veritable problema està en els canvis socials que hem viscut en les darreres dècades. No vull dir que el progrés en l'avanç de l'alliberament de la dona sigui un problema en sí, però sí que ho són les conseqüències del fet que la dona surti de la llar. Òbviament, n'estic a favor de la igualtat d'oportunitats i de la desaparició de les discriminacions a tots els nivells. Però siguem francs, en els darrers anys, pare i mare treballant fora de casa, quan no estant separats i matant-se entre ells. I els nens? Qui se n'ocupa? Qui se'n fa càrrec? És que l'escola ho ha de fer tot?
Sembla que com els dos pares treballen fora de casa, quan tornen de la feina estan massa cansats per fer cas als seus fills. I així ens va... No fa gaire vaig llegir un article que explicava que a Finlàndia els pares són plenament conscients que el seu paper és fonamental a l'hora d'educar els seus fills. Això no treu que els docents estiguin molt ben valorats (de fet, només poden ser professors aquells que obtenen millors qualificacions al seu expedient) i gaudeixin d'un estatus reconegut. A Finlàndia els pares saben que cada tarda s'han d'estar pels seus fills, els han d'atendre i ajudar en les tasques escolars i d'aprenentatge.
Aquí és impensable que això passi a totes les nostres llars... Per cada pare preocupat, i sent optimistes, n'hi ha nou que passen olímpicament o es desentenen. Perquè estan cansats, perquè estan preocupats per altres coses, perquè no tenen ganes.
En resum, el que vull dir és que crec que una reforma educativa que no contempli l'obligació dels pares a fer-se càrrec dels seus fills, no servirà de gaire. Tindrem les mateixes taxes de fracàs, si fa no fa. I sinó, temps al temps. De ben segur que si hi hagués una llei que imposés multes per cada assignatura suspesa sense justificació evident, molts pares s'espavilarien i fotrien canya perquè els seus fills estudiessin.
No es surt d'una crisi sense canviar els plantejaments que l'han provocada. Sense esforç, no hi ha guanys.
Sóc de les que pensa que cal una reforma educativa que sigui veritablement eficaç i eficient. I sóc conscient, perquè hi treballo en el sector, que s'han desaprofitat molts recursos en els darrers anys. També comprenc que estem en recessió i que cal retallar despeses. Tanmateix, dubto molt que amb la LOMCE les coses variïn gaire.
Per a mi, el veritable problema està en els canvis socials que hem viscut en les darreres dècades. No vull dir que el progrés en l'avanç de l'alliberament de la dona sigui un problema en sí, però sí que ho són les conseqüències del fet que la dona surti de la llar. Òbviament, n'estic a favor de la igualtat d'oportunitats i de la desaparició de les discriminacions a tots els nivells. Però siguem francs, en els darrers anys, pare i mare treballant fora de casa, quan no estant separats i matant-se entre ells. I els nens? Qui se n'ocupa? Qui se'n fa càrrec? És que l'escola ho ha de fer tot?
Sembla que com els dos pares treballen fora de casa, quan tornen de la feina estan massa cansats per fer cas als seus fills. I així ens va... No fa gaire vaig llegir un article que explicava que a Finlàndia els pares són plenament conscients que el seu paper és fonamental a l'hora d'educar els seus fills. Això no treu que els docents estiguin molt ben valorats (de fet, només poden ser professors aquells que obtenen millors qualificacions al seu expedient) i gaudeixin d'un estatus reconegut. A Finlàndia els pares saben que cada tarda s'han d'estar pels seus fills, els han d'atendre i ajudar en les tasques escolars i d'aprenentatge.
Aquí és impensable que això passi a totes les nostres llars... Per cada pare preocupat, i sent optimistes, n'hi ha nou que passen olímpicament o es desentenen. Perquè estan cansats, perquè estan preocupats per altres coses, perquè no tenen ganes.
En resum, el que vull dir és que crec que una reforma educativa que no contempli l'obligació dels pares a fer-se càrrec dels seus fills, no servirà de gaire. Tindrem les mateixes taxes de fracàs, si fa no fa. I sinó, temps al temps. De ben segur que si hi hagués una llei que imposés multes per cada assignatura suspesa sense justificació evident, molts pares s'espavilarien i fotrien canya perquè els seus fills estudiessin.
No es surt d'una crisi sense canviar els plantejaments que l'han provocada. Sense esforç, no hi ha guanys.
dimarts, 18 de setembre del 2012
Símptomes i cabòries
Ja no recordo la darrera vegada que vaig dinar i després em vaig sentir "bé". I quan dic "bé" em refereixo a "normal". És a dir, a fer la digestió tranquil·lament, sense mal de cap, ni sensació d'inflor, ni mal de panxa.
Em demano si alguna de vosaltres heu passat pel mateix. Si sabeu què puc fer per no caure en la desesperació. És que arriba un punt que m'afecta l'estat d'ànim i no tinc ganes de fer absolutament res. I em preocupa, precisament perquè sóc de les que no sap tenir el cul quiet. Però ara mateix no tinc ni voluntat ni energies ni res de res. Ja sé que hauria d'estar súper feliç, gaudint del meu embaràs i tota la pesca. Però no en sóc capaç i això m'entristeix molt.
És com si algú que no sóc jo s'hagués apoderat de mi i m'hagués transformat de dalt a baix.
El pitjor és que té nom aquest algú: HORMONES!
Em demano si alguna de vosaltres heu passat pel mateix. Si sabeu què puc fer per no caure en la desesperació. És que arriba un punt que m'afecta l'estat d'ànim i no tinc ganes de fer absolutament res. I em preocupa, precisament perquè sóc de les que no sap tenir el cul quiet. Però ara mateix no tinc ni voluntat ni energies ni res de res. Ja sé que hauria d'estar súper feliç, gaudint del meu embaràs i tota la pesca. Però no en sóc capaç i això m'entristeix molt.
És com si algú que no sóc jo s'hagués apoderat de mi i m'hagués transformat de dalt a baix.
El pitjor és que té nom aquest algú: HORMONES!
divendres, 14 de setembre del 2012
diumenge, 9 de setembre del 2012
Darreres feines
Una caixeta per guardar collarets o petites coses:
Una caixa per guardar sobres de te:
Són dos regals que he fet, entre el divendres i dissabte, m'han donat un munt de feina però m'ha encantat com han quedat!
Una caixa per guardar sobres de te:
Són dos regals que he fet, entre el divendres i dissabte, m'han donat un munt de feina però m'ha encantat com han quedat!
dijous, 30 d’agost del 2012
Els efectes de la globalització
Avui m'he proposat fer escudella per dinar. Sí, ja ho sé, encara estem en estiu i tal, però avui ja ha començat a refrescar una miqueta més i em venia molt de gust. Aleshores, calia que anés a comprar els ingredients, bàsicament la carn. Bé, l'ingredient que més falta em feia era la butifarra perquè no anava a posar ni cansalada ni res d'això (faig unes escudelles una mica light, ho reconec).
Us podeu creure que he anat a 4 establiments diferents: un SPAR, un Eroski, un SA COMPRA i una carnisseria de les de tota la vida, i en cap d'aquests llocs n'he trobat? Increïble. Això sí, a totes n'hi havia "chorizo criollo".
La gent que em coneix una mica hauria de dir "n'hauries d'estar orgullosa, amb família d'origen argentina i en trobes per tot arreu". Però a mi em fa llàstima. No perquè no pensi que el "chorizo criollo" es un àpat boníssim sinó perquè trobo que s'ha introduït de mala manera en les nostres vides i ha fet desaparèixer un àpat molt més típic d'aquí, com és la butifarra.
En fi, que no estava disposada a recórrer vés a saber quants altres supermercats o carnisseries en la recerca de la meva benvolguda butifarra (el meu estat no em permet fer aquestes coses ja). Així que m'he conformat amb llonganisses i amb un parell de "chorizos criollos".
I aquí està l'olla, fent xup-xup, a veure quin gust fa! L'oloreta és molt bona, això sí!!
Us podeu creure que he anat a 4 establiments diferents: un SPAR, un Eroski, un SA COMPRA i una carnisseria de les de tota la vida, i en cap d'aquests llocs n'he trobat? Increïble. Això sí, a totes n'hi havia "chorizo criollo".
La gent que em coneix una mica hauria de dir "n'hauries d'estar orgullosa, amb família d'origen argentina i en trobes per tot arreu". Però a mi em fa llàstima. No perquè no pensi que el "chorizo criollo" es un àpat boníssim sinó perquè trobo que s'ha introduït de mala manera en les nostres vides i ha fet desaparèixer un àpat molt més típic d'aquí, com és la butifarra.
En fi, que no estava disposada a recórrer vés a saber quants altres supermercats o carnisseries en la recerca de la meva benvolguda butifarra (el meu estat no em permet fer aquestes coses ja). Així que m'he conformat amb llonganisses i amb un parell de "chorizos criollos".
I aquí està l'olla, fent xup-xup, a veure quin gust fa! L'oloreta és molt bona, això sí!!
dilluns, 27 d’agost del 2012
Les fotos!
Venècia: cúpula a l'interior de San Marco i un petit canal
Duvrobnik: Feia tanta calor que vam decidir fer un banyet. Vam baixar per una de les moltes escales que hi ha als penyasegats i, ale! Ben bona que estava!
Corfú: una platgeta prop de l'aeroport i la gasolina més barata que vam trobar a tot Grècia!
Olímpia: el famós Hermes amb Dionís infant, sembla mentida que l'hagi pogut veure en persona!
Atenes: impressionant la calor que vam passar, aquí més que enlloc. A les 11h del matí aquest era l'aspecte d'una paperera de l'Acròpolis. I els gats... n'hi havia per tot i de ben macos! Ahh! i la màscara d'Agammenó.
Mykonos: no en vaig fer fotos, ja hi havia estat i no tinc cap que valgui la pena al mòbil...
Kusadasi i Èfeso: el mercadet de la ciutat turca i les restes del teatre romà... moooolt gran pel que es veia!
Santorini: illa volcànica, té platges de sorra negra, vermella i blanca. La negra és la que més em va cridar l'atenció. Per pujar-hi podies fer-ho en ruc o en cablecar (amb la calor que feia, molt millor el telefèric, sens dubte!). Fixeu-vos en el pòster i en el detall, em va semblar una passada!
Nàpols: vam decidir anar a Herculà, no ens agrada gaire la ciutat (tot i tenir edificacions fantàstiques), les dos vegades que hi hem estat hem tingut experiències poc agradables. No sé perquè no en vaig fer cap foto amb el mòbil :(
Roma: ja hi havíem estat, penjo algunes fotos del Panteó (on va ser enterrat Rafael, el famós artista del Renaixement), de la basílica de Santa Sabina (sempre l'he trobat preciosa!) font d'inspiració de Brunelleschi per al Sant Esperit i Sant Llorenç de Florència, i la Bocca della Verità (que segons la tradició, servia per saber si si s'havia estat infidel: es fica la mà a la boca i si et "mossega", vol dir que has enganyat).
Duvrobnik: Feia tanta calor que vam decidir fer un banyet. Vam baixar per una de les moltes escales que hi ha als penyasegats i, ale! Ben bona que estava!
Corfú: una platgeta prop de l'aeroport i la gasolina més barata que vam trobar a tot Grècia!
Olímpia: el famós Hermes amb Dionís infant, sembla mentida que l'hagi pogut veure en persona!
Atenes: impressionant la calor que vam passar, aquí més que enlloc. A les 11h del matí aquest era l'aspecte d'una paperera de l'Acròpolis. I els gats... n'hi havia per tot i de ben macos! Ahh! i la màscara d'Agammenó.
Mykonos: no en vaig fer fotos, ja hi havia estat i no tinc cap que valgui la pena al mòbil...
Kusadasi i Èfeso: el mercadet de la ciutat turca i les restes del teatre romà... moooolt gran pel que es veia!
Santorini: illa volcànica, té platges de sorra negra, vermella i blanca. La negra és la que més em va cridar l'atenció. Per pujar-hi podies fer-ho en ruc o en cablecar (amb la calor que feia, molt millor el telefèric, sens dubte!). Fixeu-vos en el pòster i en el detall, em va semblar una passada!
Nàpols: vam decidir anar a Herculà, no ens agrada gaire la ciutat (tot i tenir edificacions fantàstiques), les dos vegades que hi hem estat hem tingut experiències poc agradables. No sé perquè no en vaig fer cap foto amb el mòbil :(
Roma: ja hi havíem estat, penjo algunes fotos del Panteó (on va ser enterrat Rafael, el famós artista del Renaixement), de la basílica de Santa Sabina (sempre l'he trobat preciosa!) font d'inspiració de Brunelleschi per al Sant Esperit i Sant Llorenç de Florència, i la Bocca della Verità (que segons la tradició, servia per saber si si s'havia estat infidel: es fica la mà a la boca i si et "mossega", vol dir que has enganyat).
L'estiu s'acaba
Sí, i em fa una mica de vergonya no haver escrit en tot aquest temps.
Però és que he passat un estiu horrorós. Entre aquesta calor insuportable que ens ha acompanyat durant gairebé tot juliol i el que portem d'agost i els símptomes de l'embaràs... He estat fora de joc.
Vam fer el súper viatge i espero penjar-hi fotos avui.
A penes he estudiat francès.
He fet algunes manualitats: un costurer decorat per a ma mare i he començat a fer ganxet.
He anat un parell de dies a la platja.
He llegit vàries pàgines referides a la maternitat.
He fet aquagym, tret d'alguns dies que he estat fatal i els dies que estava de viatge.
I ja està. Ni he tingut cura de les meves plantes, ni he endreçat la casa com hagués volgut, ni he preparat coses per al curs vinent, tampoc he fet neteja a fons (com altres estius). En fi, m'hi hauré de conformar.
Però és que he passat un estiu horrorós. Entre aquesta calor insuportable que ens ha acompanyat durant gairebé tot juliol i el que portem d'agost i els símptomes de l'embaràs... He estat fora de joc.
Vam fer el súper viatge i espero penjar-hi fotos avui.
A penes he estudiat francès.
He fet algunes manualitats: un costurer decorat per a ma mare i he començat a fer ganxet.
He anat un parell de dies a la platja.
He llegit vàries pàgines referides a la maternitat.
He fet aquagym, tret d'alguns dies que he estat fatal i els dies que estava de viatge.
I ja està. Ni he tingut cura de les meves plantes, ni he endreçat la casa com hagués volgut, ni he preparat coses per al curs vinent, tampoc he fet neteja a fons (com altres estius). En fi, m'hi hauré de conformar.
diumenge, 1 de juliol del 2012
Vacances
Puc dir que estic oficialment de vacances. I estic contenta, per vàries raons. Però també estic una mica neguitosa per altres.
D'una banda, ara sé que tindré temps per a fer totes aquelles coses que no puc fer durant l'any. Podré dedicar-me a llegir, cusir, decorar caixes i plats... També m'havia proposat aprendre a teixir a ganxet. A més, d'aquí 9 dies me'n vaig a un super viatge amb gent molt maca. I el millor de tot és que, si tot va bé, d'aquí uns mesos, el rei i jo anem a ser papis. Em fa moltíssima il·lusió, però encara estic una mica en un núvol amb aquest tema, no m'ho acabo de creure del tot. Potser és perquè no he vist cap ecografia.O perquè encara no m'he enfrascat en la lectura de cap llibre premamà.
D'altra banda, divendres em vaig assabentar d'uns fets molt lletjos al meu centre i ara em toca intentar resoldre'ls pel meu compte. En fi, que penses que estàs de vacances però realment no ho estàs perquè ara em toca estar penjada al telèfon, enviar documentació, estar pendent... Tot el contrari a tenir uns dies d'autèntic relax. Realment espero que aquests problemes es puguin solucionar en breu i poder així tenir temps per a descansar, que veritablement ho necessito.
Com se us presenta a vosaltres l'inici de les vacances? En tindreu? Què teniu pensat fer?
D'una banda, ara sé que tindré temps per a fer totes aquelles coses que no puc fer durant l'any. Podré dedicar-me a llegir, cusir, decorar caixes i plats... També m'havia proposat aprendre a teixir a ganxet. A més, d'aquí 9 dies me'n vaig a un super viatge amb gent molt maca. I el millor de tot és que, si tot va bé, d'aquí uns mesos, el rei i jo anem a ser papis. Em fa moltíssima il·lusió, però encara estic una mica en un núvol amb aquest tema, no m'ho acabo de creure del tot. Potser és perquè no he vist cap ecografia.O perquè encara no m'he enfrascat en la lectura de cap llibre premamà.
D'altra banda, divendres em vaig assabentar d'uns fets molt lletjos al meu centre i ara em toca intentar resoldre'ls pel meu compte. En fi, que penses que estàs de vacances però realment no ho estàs perquè ara em toca estar penjada al telèfon, enviar documentació, estar pendent... Tot el contrari a tenir uns dies d'autèntic relax. Realment espero que aquests problemes es puguin solucionar en breu i poder així tenir temps per a descansar, que veritablement ho necessito.
Com se us presenta a vosaltres l'inici de les vacances? En tindreu? Què teniu pensat fer?
diumenge, 17 de juny del 2012
Tarta regal fondant
Ahir vam fer-li una festa sorpresa a la meva sogra, ja que aviat es jubilarà i necessitava una pujadeta d'ànims. Jo vaig fer-li aquest pastís que veieu aquí, em va donar una enfeinada! Però estava molt bo :)
dilluns, 11 de juny del 2012
Dels nervis...?
D'aquí una estona tinc els exàmens d'Intermedi II de Francès. Que si estic nerviosa? Doncs no gaire.
El que estic és una mica niga. Que en eivissenc és com tenir una mena de malestar intern.
I no és pels exàmens, sé que quan els hagi passat, continuaré estant així.
Duc uns dies molt alterada, m'ho noto en el caràcter. I m'afecta, perquè només veig defectes, errades, impediments. A tot, absolutament.
Crec que tinc coses pendents que hauria d'anar revisant i donar-les una bona carpetada.
Aiiiiiiiii
El que estic és una mica niga. Que en eivissenc és com tenir una mena de malestar intern.
I no és pels exàmens, sé que quan els hagi passat, continuaré estant així.
Duc uns dies molt alterada, m'ho noto en el caràcter. I m'afecta, perquè només veig defectes, errades, impediments. A tot, absolutament.
Crec que tinc coses pendents que hauria d'anar revisant i donar-les una bona carpetada.
Aiiiiiiiii
dimarts, 5 de juny del 2012
Retallades
Veig els informatius a la tv, llegeixo notícies per Internet o al
diari, repasso els emails que m'envien companys o els sindicats...
Gairebé em fa por aixecar-me del llit cada matí pel que em pugui trobar de nou.
Que puja la ràtio a 35 alumnes a ESO i 42 al Batxillerat.
Que tot el professorat haurà de fer 20 hores lectives (que dos hores més de classe, al cap i a la fi no són res, és pel que implica: acomiadar companys i alumnat pitjor atès), s'entén que l'horari de permanència s'incrementa, més les hores de feina que s'hauran de fer a casa. De 50 hores setmanals, no ens treu ningú. Perquè si se'n fan gairebé 40 només als centres, cal sumar-li les hores de preparar classes i exàmens, corregir, fer mitjanes, etc.
Que durant dos anys (DOS ANYS!!) no es cobraran sexennis.
Que si pujada de l'IRPF. I, segons he sentit, de l'IVA: d'un recent 18% a un possible 21%. Al mateix nivell (o més alt!) que els països rics però en versió país pobre i arruïnat.
Que els centres encara no han rebut els diners per a fer front al pagament de factures pendents (aigua, llum, personal de neteja...) i no sabem si mai ho rebran.
Per no parlar de sanitat i altres àmbits, ja que no és el meu camp i no voldria posar-hi cap informació incorrecta, però en sóc conscient que en patirem mancances i no seran poques.
Entenc que si s'està en recessió, és imprescindible prendre mesures d'austeritat. Això ho pot entendre fins a la ment més pueril.
El que NO entenc és que s'hagin desfalcat milions i milions d'€uros (corrupció política, Bankia, etc) i siguem els mateixos els qui han de pagar el beure. Ja está bé, no? Vull dir, que a un país normal, tota aquesta gentola estaria a la presó i se li obligaria a tornar fins al darrer cèntim més els interessos i sinó, mireu el que ha passat a Qatar amb aquell centre comercial. La filla del ministre de cultura, sí, la filla! ha estat detinguda. I aquí ni flowers, aquí tots se'n van de rositas. És realment una autèntica vergonya.
Gairebé em fa por aixecar-me del llit cada matí pel que em pugui trobar de nou.
Que puja la ràtio a 35 alumnes a ESO i 42 al Batxillerat.
Que tot el professorat haurà de fer 20 hores lectives (que dos hores més de classe, al cap i a la fi no són res, és pel que implica: acomiadar companys i alumnat pitjor atès), s'entén que l'horari de permanència s'incrementa, més les hores de feina que s'hauran de fer a casa. De 50 hores setmanals, no ens treu ningú. Perquè si se'n fan gairebé 40 només als centres, cal sumar-li les hores de preparar classes i exàmens, corregir, fer mitjanes, etc.
Que durant dos anys (DOS ANYS!!) no es cobraran sexennis.
Que si pujada de l'IRPF. I, segons he sentit, de l'IVA: d'un recent 18% a un possible 21%. Al mateix nivell (o més alt!) que els països rics però en versió país pobre i arruïnat.
Que els centres encara no han rebut els diners per a fer front al pagament de factures pendents (aigua, llum, personal de neteja...) i no sabem si mai ho rebran.
Per no parlar de sanitat i altres àmbits, ja que no és el meu camp i no voldria posar-hi cap informació incorrecta, però en sóc conscient que en patirem mancances i no seran poques.
Entenc que si s'està en recessió, és imprescindible prendre mesures d'austeritat. Això ho pot entendre fins a la ment més pueril.
El que NO entenc és que s'hagin desfalcat milions i milions d'€uros (corrupció política, Bankia, etc) i siguem els mateixos els qui han de pagar el beure. Ja está bé, no? Vull dir, que a un país normal, tota aquesta gentola estaria a la presó i se li obligaria a tornar fins al darrer cèntim més els interessos i sinó, mireu el que ha passat a Qatar amb aquell centre comercial. La filla del ministre de cultura, sí, la filla! ha estat detinguda. I aquí ni flowers, aquí tots se'n van de rositas. És realment una autèntica vergonya.
dimecres, 30 de maig del 2012
Tomàquets de la terrassa
dimarts, 29 de maig del 2012
Albirant les vacances
Venècia
Corfú
Olímpia
Atenes
Mykonos
Kusadasi
Santorini
Nàpols
i Roma!!
Al juliol tindré l'honor de respirar l'aire de tots aquests paratges fantàstics!
Dubrovnik
Olímpia
Atenes
Mykonos
Kusadasi
Santorini
Nàpols
i Roma!!
Al juliol tindré l'honor de respirar l'aire de tots aquests paratges fantàstics!
dilluns, 28 de maig del 2012
Mediocritat
Avui penso que visc envoltada de mediocres.
Avui he sentit la injustícia de veure com persones que es
mereixen patir les conseqüències dels seus actes i, per tant, ésser
castigades, reben premis.
Cada vegada n'estic més tipa de viure envoltada de ramat
inconscient del que passa. No es pot actuar i no voler acceptar les
conseqüències. No es pot tirar la pedra i amagar la mà.
Per què és tan difícil trobar un ambient competent? Per què és
tan complicat treballar sota uns mateixos criteris? Per què any rere
any sempre són els mateixos els qui són trepitjats?
És molt trist, però és la realitat...
Només convé la mediocritat. Això ho ha establert la pluralitat i mossega a qualsevol qui gosi fugir d'ella.
Blaise Pascal (1623-1662)
Científic, filòsof i escriptor francès
Fermalls de feltre
Subscriure's a:
Missatges (Atom)