Puc dir que estic oficialment de vacances. I estic contenta, per vàries raons. Però també estic una mica neguitosa per altres.
D'una banda, ara sé que tindré temps per a fer totes aquelles coses que no puc fer durant l'any. Podré dedicar-me a llegir, cusir, decorar caixes i plats... També m'havia proposat aprendre a teixir a ganxet. A més, d'aquí 9 dies me'n vaig a un super viatge amb gent molt maca. I el millor de tot és que, si tot va bé, d'aquí uns mesos, el rei i jo anem a ser papis. Em fa moltíssima il·lusió, però encara estic una mica en un núvol amb aquest tema, no m'ho acabo de creure del tot. Potser és perquè no he vist cap ecografia.O perquè encara no m'he enfrascat en la lectura de cap llibre premamà.
D'altra banda, divendres em vaig assabentar d'uns fets molt lletjos al meu centre i ara em toca intentar resoldre'ls pel meu compte. En fi, que penses que estàs de vacances però realment no ho estàs perquè ara em toca estar penjada al telèfon, enviar documentació, estar pendent... Tot el contrari a tenir uns dies d'autèntic relax. Realment espero que aquests problemes es puguin solucionar en breu i poder així tenir temps per a descansar, que veritablement ho necessito.
Com se us presenta a vosaltres l'inici de les vacances? En tindreu? Què teniu pensat fer?
diumenge, 1 de juliol del 2012
diumenge, 17 de juny del 2012
Tarta regal fondant
Ahir vam fer-li una festa sorpresa a la meva sogra, ja que aviat es jubilarà i necessitava una pujadeta d'ànims. Jo vaig fer-li aquest pastís que veieu aquí, em va donar una enfeinada! Però estava molt bo :)
dilluns, 11 de juny del 2012
Dels nervis...?
D'aquí una estona tinc els exàmens d'Intermedi II de Francès. Que si estic nerviosa? Doncs no gaire.
El que estic és una mica niga. Que en eivissenc és com tenir una mena de malestar intern.
I no és pels exàmens, sé que quan els hagi passat, continuaré estant així.
Duc uns dies molt alterada, m'ho noto en el caràcter. I m'afecta, perquè només veig defectes, errades, impediments. A tot, absolutament.
Crec que tinc coses pendents que hauria d'anar revisant i donar-les una bona carpetada.
Aiiiiiiiii
El que estic és una mica niga. Que en eivissenc és com tenir una mena de malestar intern.
I no és pels exàmens, sé que quan els hagi passat, continuaré estant així.
Duc uns dies molt alterada, m'ho noto en el caràcter. I m'afecta, perquè només veig defectes, errades, impediments. A tot, absolutament.
Crec que tinc coses pendents que hauria d'anar revisant i donar-les una bona carpetada.
Aiiiiiiiii
dimarts, 5 de juny del 2012
Retallades
Veig els informatius a la tv, llegeixo notícies per Internet o al
diari, repasso els emails que m'envien companys o els sindicats...
Gairebé em fa por aixecar-me del llit cada matí pel que em pugui trobar de nou.
Que puja la ràtio a 35 alumnes a ESO i 42 al Batxillerat.
Que tot el professorat haurà de fer 20 hores lectives (que dos hores més de classe, al cap i a la fi no són res, és pel que implica: acomiadar companys i alumnat pitjor atès), s'entén que l'horari de permanència s'incrementa, més les hores de feina que s'hauran de fer a casa. De 50 hores setmanals, no ens treu ningú. Perquè si se'n fan gairebé 40 només als centres, cal sumar-li les hores de preparar classes i exàmens, corregir, fer mitjanes, etc.
Que durant dos anys (DOS ANYS!!) no es cobraran sexennis.
Que si pujada de l'IRPF. I, segons he sentit, de l'IVA: d'un recent 18% a un possible 21%. Al mateix nivell (o més alt!) que els països rics però en versió país pobre i arruïnat.
Que els centres encara no han rebut els diners per a fer front al pagament de factures pendents (aigua, llum, personal de neteja...) i no sabem si mai ho rebran.
Per no parlar de sanitat i altres àmbits, ja que no és el meu camp i no voldria posar-hi cap informació incorrecta, però en sóc conscient que en patirem mancances i no seran poques.
Entenc que si s'està en recessió, és imprescindible prendre mesures d'austeritat. Això ho pot entendre fins a la ment més pueril.
El que NO entenc és que s'hagin desfalcat milions i milions d'€uros (corrupció política, Bankia, etc) i siguem els mateixos els qui han de pagar el beure. Ja está bé, no? Vull dir, que a un país normal, tota aquesta gentola estaria a la presó i se li obligaria a tornar fins al darrer cèntim més els interessos i sinó, mireu el que ha passat a Qatar amb aquell centre comercial. La filla del ministre de cultura, sí, la filla! ha estat detinguda. I aquí ni flowers, aquí tots se'n van de rositas. És realment una autèntica vergonya.
Gairebé em fa por aixecar-me del llit cada matí pel que em pugui trobar de nou.
Que puja la ràtio a 35 alumnes a ESO i 42 al Batxillerat.
Que tot el professorat haurà de fer 20 hores lectives (que dos hores més de classe, al cap i a la fi no són res, és pel que implica: acomiadar companys i alumnat pitjor atès), s'entén que l'horari de permanència s'incrementa, més les hores de feina que s'hauran de fer a casa. De 50 hores setmanals, no ens treu ningú. Perquè si se'n fan gairebé 40 només als centres, cal sumar-li les hores de preparar classes i exàmens, corregir, fer mitjanes, etc.
Que durant dos anys (DOS ANYS!!) no es cobraran sexennis.
Que si pujada de l'IRPF. I, segons he sentit, de l'IVA: d'un recent 18% a un possible 21%. Al mateix nivell (o més alt!) que els països rics però en versió país pobre i arruïnat.
Que els centres encara no han rebut els diners per a fer front al pagament de factures pendents (aigua, llum, personal de neteja...) i no sabem si mai ho rebran.
Per no parlar de sanitat i altres àmbits, ja que no és el meu camp i no voldria posar-hi cap informació incorrecta, però en sóc conscient que en patirem mancances i no seran poques.
Entenc que si s'està en recessió, és imprescindible prendre mesures d'austeritat. Això ho pot entendre fins a la ment més pueril.
El que NO entenc és que s'hagin desfalcat milions i milions d'€uros (corrupció política, Bankia, etc) i siguem els mateixos els qui han de pagar el beure. Ja está bé, no? Vull dir, que a un país normal, tota aquesta gentola estaria a la presó i se li obligaria a tornar fins al darrer cèntim més els interessos i sinó, mireu el que ha passat a Qatar amb aquell centre comercial. La filla del ministre de cultura, sí, la filla! ha estat detinguda. I aquí ni flowers, aquí tots se'n van de rositas. És realment una autèntica vergonya.
dimecres, 30 de maig del 2012
dimarts, 29 de maig del 2012
Albirant les vacances
Venècia
Corfú
Olímpia
Atenes
Mykonos
Kusadasi
Santorini
Nàpols
i Roma!!
Al juliol tindré l'honor de respirar l'aire de tots aquests paratges fantàstics!
Dubrovnik
Olímpia
Atenes
Mykonos
Kusadasi
Santorini
Nàpols
i Roma!!
Al juliol tindré l'honor de respirar l'aire de tots aquests paratges fantàstics!
dilluns, 28 de maig del 2012
Mediocritat
Avui penso que visc envoltada de mediocres.
Avui he sentit la injustícia de veure com persones que es
mereixen patir les conseqüències dels seus actes i, per tant, ésser
castigades, reben premis.
Cada vegada n'estic més tipa de viure envoltada de ramat
inconscient del que passa. No es pot actuar i no voler acceptar les
conseqüències. No es pot tirar la pedra i amagar la mà.
Per què és tan difícil trobar un ambient competent? Per què és
tan complicat treballar sota uns mateixos criteris? Per què any rere
any sempre són els mateixos els qui són trepitjats?
És molt trist, però és la realitat...
Només convé la mediocritat. Això ho ha establert la pluralitat i mossega a qualsevol qui gosi fugir d'ella.
Blaise Pascal (1623-1662)
Científic, filòsof i escriptor francès
Subscriure's a:
Missatges (Atom)