diumenge, 13 d’abril del 2014

Tenir fills

És clar que un s'ho ha de pensar molt abans de tenir descendència per la gran responsabilitat que suposa i perquè, almenys durant els primers anys, no tens la independència que tenies abans.

Abans de ser mare, jo era una persona acostumada a fer mil coses sempre, m'apuntava a tot el que em venia de gust i ara he vist com havia de renunciar a la majoria de coses. Però ho fas de bon grat. Perquè un fill realment dóna sentit a la teva vida, és cert!

Pot passar que en alguns moments, la parella perilli (perquè entren en joc molts factors: gelosia, cansament, manca d'intimitat...), però si un toca de peus a terra i tracta de veure-ho com al que realment és: junts hem creat una vida, fruit del nostre amor, tot cobra sentit.

En el meu cas, ja no tinc aquelles crisis existencials, ni aquells atacs de manca d'autoestima que m'assetjaven de tant en tant. Ara sé que una personeta depèn de mí i això et fa treure forces d'on penses que no n'hi ha. Et fa canviar la perspectiva de les coses. Et transforma des del més profund del teu ésser. Jo mateixa me n'adono que el meu caràcter és un altre... penso que el meu fill m'ha fet millor persona.

Per totes aquestes coses, XeXu, jo sí que et recomanaria que tinguessis un fill :)


1 comentari:

  1. Sempre n'he volgut tenir, però reconec que veient els amics, i tots aquests canvis que descrius, se m'han passat les ganes. No és ben bé això, en realitat és que no vull tornar-me d'algunes maneres que he vist, i em faig ràbia amb mi mateix veient-me d'aquesta manera. I el que és pitjor, agafo mania al meu hipotètic fill per tornar-me així. Però no dic res més, perquè qualsevol cosa que digui pot ser presa en la meva contra, i segurament represa amb un 'no ho pots entendre perquè encara no tens fills'. Prou que sé que fins que no t'hi trobes no pots entendre la magnitud del que és criar una canalleta, però la condescendència amb la que m'ho he sentit de vegades em fa venir ganes de girar la cara a qui m'ho diu. Al final, res no em convencerà ni em deixarà de convèncer de tenir fills, quan sigui el moment de decidir-ho, però ja no és com et canvia la vida, sinó la sensació de deixar de ser persona per ser només pare. Això no ho vull, per això ja tinc un gat. I si no, fixa't en la teva frase, i ja sé que és una manera de parlar, però de vegades el subconscient parla més del que pensem. Dius 'un fill realment dóna sentit a la teva vida'. Doncs mira, si fins llavors la teva vida no tenia sentit... res, que em poso en un jardí, ho sé.

    Bé en tot cas, gràcies per dedicar-me aquest post, i sento dirigir-me a tu en aquests temes, un cop més, pagues els plats trencats després d'escriure amb la millor de les teves voluntats, però has d'entendre que he parlat molt d'aquest tema, massa, fins a l'exasperació, i que és un tema sensible. T'agraeixo que m'animis, però el tema em cansa moltíssim. Sort que no m'ho hauré de plantejar en un bon temps...

    ResponElimina