De vegades se'ns complica la vida de tal forma que un sap el que està bé però no pot evitar pensar en fer una altra cosa.
Heus ací el conflicte entre l'hedonisme i l'estoïcisme... Deixar-se dur pels plaers terrenals i caure en la catàstrofe o, pel contrari, mantenir-se ferms i ser un bon estoic, impassible als plaers.
I què és la vida sense una mica d'emoció, de risc...?
D'altra banda, la possibilitat de fer mal a persones que estimes, és un problema.
Ufff, quin embolic!
Jo sóc dels que pensa que una estoneta de plaer no compensa una vida de lamentacions.
ResponEliminaTot depèn de les circumstàncies, penso jo. Però a vegades el que ens dóna plaer és imaginar-nos el risc, la situació en sí. Si ho arribéssim a dur a terme, ja no seria el mateix.
ResponEliminaI al final compensa?
ResponElimina