dilluns, 3 de novembre del 2014

El secret... Funciona!

Cal estar agraït amb allò que ens dóna la vida. Cada vegada en sóc més conscient. Pensaments positius atreuen esdeveniments positius :) 
La qüestió és que per fi tinc una dona de fer feines que em convenç prou, la casa està quedant súper maca, el neko petit és un encant i li agrada tot.
Fins i tot, he tingut temps per fer coses que m'agraden aquest mini pont. La tauleta encara no l'he acabat però és que dóna molta més feina del que em pensava! Aviat espero ensenyar-la :)
El que sí que he fet és aquesta mena de quadre amb una taula de rentar roba

Que per cert, us vaig dir que havia de trobar una taula a joc amb els portallapis, hehehe i ja
fa vàries setmanes que la tinc a casa :)


La veritat és que m'encanta i m'anima moltíssim a fer coses :)

La feina la duc millor, al principi em posava molt nerviosa per dur les classes ben preparades i per tenir tot perfecte però reconec que ara estic molt més tranquil·la i faig les coses al meu ritme... No es pot viure amb tant d'estrès!

El meu dilema està en què fer el curs vinent... Ja sé que em direu que falta molt, que tot just acaba de començar aquest. Però la burocràcia té aquestes coses i si vull seguir treballant de tardes, ho he de sol·licitar ja mateix.

En fi, a veure com van les coses!




diumenge, 19 d’octubre del 2014

I passen els dies...

I no sóc capaç de trobar temps per fer el que m'agradaria, per acabar projectes, per sortir més (això no és només per manca de temps, ja vaig dir que està sent difícil trobar moments per coincidir), per fer exercici, per endreçar l'armari (on tinc roba per reciclar de fa ja tant).
M'agrada la meva feina però ni tan sols tinc temps de dur tot ben preparat com m'agrada fer les coses. Sempre vaig amb la llengua fora i, sincerament, no m'agrada.
A sobre també tinc la sensació que no li dedico prou temps al Neko petit. Perquè les dones de neteja que he tingut fins ara no han funcionat, la majoria en quant troben una feina fixa s'ho deixen i t'has de buscar la vida i tornar a cercar una altra i començar de zero. Demà tinc una nova, la quarta des del mes d'abril... I si fos per mi, no en tindria cap, jo sé perfectament com m'agraden les coses i estar ensenyant a una noia nova cada dos per tres em fa una mandra. Però això és menys feina que netejar jo tota la casa cada setmana. Perquè el meu home, a la mínima que li demanes que col·labori, ja comença a protestar.

Quina fantasia això de la conciliació de la vida laboral i familiar!

dimecres, 1 d’octubre del 2014

En la recerca de...

La peça perduda!


Fa uns dies que ha desaparegut i no hi ha forma humana de trobar-la. Se la deu haver endut un follet entremaliat... Que,  a més, és reincident perquè avui la cosa ha empitjorat i ja falten dos peces!



dimarts, 30 de setembre del 2014

Moments per coincidir

Potser són imaginacions meves però ja fa un temps que sento que estic sola. 
No sola de parella ni de família sinó d'amistats. Darrerament sembla que no tinc gaire temps per a ells. I em sap molt i molt greu. Sobretot perquè no és així en absolut. El cas és que jo tracto de cercar moments per trobar-nos però sovint ells ja tenen altres plans. I en part em fa una mica de ràbia. Perquè jo sóc qui en principi ho hauria de tenir més complicat, ja que tinc un nen petit, estic casada, la feina... Vaja, que jo podria no avorrir-me només amb el que tinc. Però resulta que ni buscant la manera podem coincidir. I no és que hagi passat res realment. Suposo que fins i tot en això et canvia la vida quan ets mare. Et quedes en un segon pla. 
Vaig sentir un cop una vegada que quan tens fills canvies les teves amistats per fer amistats amb els pares dels amics dels teus fills. Però és clar, el meu fill encara no va a escola i per això no puc dir que tingui realment amistats... 
He de dir que sóc capaç de trobar altres activitats amb les quals distreure'm i no em sabria greu dur-les a terme però no crec que sigui emocionalment sa fer això durant un període massa prolongat de temps. 
De moment, com no tinc una altra opció, és el que faré. 
A veure si amb el temps tornen les coses al seu lloc i aquesta sensació de soledat es queda en no-res.  

diumenge, 21 de setembre del 2014

Restaurar una tauleta (I)

Fa temps vaig fer-me amb aquesta tauleta perquè li vaig trobar un encant especial. El problema és que tenia capes i capes de pintura i per molt maca que fos, la pintura la deixava molt tosca i lluïa poc.
Així que avui he començat el procés de decapat.
He comprat un "quita pinturas rápido", marca Bruguer, tot i que n'hi ha altres marques. Encara és aviat per opinar sobre la seva efectivitat, almenys les dues primeres capes se n'han anat bastant bé. El tema són els relleus, que m'estan donant prou feina.




Així estava abans de començar. Si us fixeu, es poden apreciar els goterons de pintura i com quedava de tosca així.




Així està ara mateix, ha sortit pintura de color plata, daurada, verda, violeta, vermella, groga... Déu n'hi do! Ara la deixaré una bona estona perquè s'estovi... Això durà tela :) 








dijous, 18 de setembre del 2014

Cistella de trapillo

N'estava fins al capdamunt de tenir les pinces de la roba en una mena de cistelleta de plàstic. Em queien totes, era un desastre.
Així que em vaig animar, vaig anar als xinesos de prop de casa i vaig comprar trapillo. Amb una mica d'imaginació, m'ha sortit aquesta cistella, és just el que feia falta per guardar les pinces de la roba!

diumenge, 7 de setembre del 2014

Portallapis

Feia dies que tenia ganes de fer uns portallapis i no sabia com... Fins que vaig caure de la figuera i vaig adonar-me que fa anys que tenia uns pots de cafè soluble guardats vés a saber per a què...
Així que m'hi he posat i els he tunejat, i de pas un portallapis que tenia de l'any de Maria Castanya :)

I d'això:



Hem passat a això:




He de dir que m'agraden prou, ara falta trobar un escriptori a joc  :P